Masies del Lloret rural: Les seves denominacions / Montse Xirgu Encesa
Xirgu i Encesa, Montserrat


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 193-198 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 

En el Lloret rural del segle passat, la pagesia era el motor de l'economia local, amb importants exportacions de patates i fesols, com també, encara que en menor mesura, de blat, civada i blat de moro. Les masies eren el centre d'aquesta economia dedicada al cultiu de la terra. El treball se centra en les seves denominacions, de vegades múltiples, a partir de fonts orals.

Onomàstica naval lloretenca : El nom de les nostres naus / Agustí M. Vilà
Vilà, Agustí M.


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 189-191 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 

L'autor analitza, fins on ha estat possible, l'origen dels noms dels vaixells d'altura construïts a Lloret. En força casos s'ha reeixit en la cerca; en altres, tan sols es pot fer córrer una mica la imaginació i presentar més d'una possibilitat. Finalment, però, hi ha hagut un grup de vaixells l'origen dels noms dels quals no s'ha pogut esbrinar. Potser amb el temps se n'arribarà a poder presentar alguna solució. Per a l'anàlisi dels noms dels vaixells, han estat agrupats d'acord amb la classificació següent: noms de sants, de persones, de fets polítics, mitològics, novel·lescos, poblacions i diversos.

La toponímia de l'antic veïnat d'Ermedans, de Brunyola (s. XVI-XVII) / Ricard Teixidor
Teixidor i Palau, Ricard


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 175-188 : il. map. (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 

El veïnat d'Ermedans comprenia un grup de masos que abastava un territori d'uns 6 km2, a la banda esquerra de l'Onyar, a l'entorn de l'ermita de Sant Romà, dividit entre les parròquies de Sant Fruitós de Brunyola i Sant Andreu d'Estanyol. Fins al segle XIX formava part de la baronia de Brunyola. El topònim s'ha anat oblidant i actualment hom diu el veïnat de Sant Romà per referir-se, més o menys, a aquest petit territori. Els capbreus dels segles XIV, XVI, XVII i XVIII són rics en topònims de masos, paratges, rius, camins i muntanyes, la major part avui caiguda en l'oblit. L'objectiu proposat és triple: (1) delimitar l'antic veïnat amb la màxima precisió possible, (2) rescatar els topònims de l'oblit i (3) situar-los, encara que no sigui d'una manera exacta, en un mapa actual. Pel que fa al mètode, ens basem, d'una banda, en la recerca de documentació (capbreus, l'amillarament de l'any 1950 i el cadastre de l'any 1975) i, d'altra banda, en enquestes orals a persones que viuen en aquest indret, hi han viscut o el coneixen prou bé.

Onomàstica documental de la Bisbal d'Empordà : La importància dels capbreus / Moisès Selfa Sastre
Selfa i Sastre, Moisès


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 171-173 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 

La recollida de la toponímia antiga dïun lloc suposa revisar les fonts documentals directament lligades a aquest. En el cas de la Bisbal dïEmpordà, terme municipal actual del qual s'ha recollit tota la toponímia oral i documental, s'ha consultat fins a vint-i-cinc capbreus dipositats a lïArxiu Històric de Girona (els dels segles XIV, XV, XVI i XVII) i a lïArxiu Comarcal del Baix Empordà (un del segle XVII i quatre del XVIII). La recerca documental ha estat molt fructífera. Lïobjectiu ha estat descriure aquestes fonts documentals i mostrar quin tipus de toponímia s'hi ha recollit, especialment pel que fa als masos i als noms de partides.

Estudi dels cognoms i evolució de la població de Tordera (s. XI-XVIII) / Jordi Romaguera i Serra, Josep Viñolas i Alcoria, M. Mercè Torrellas i Buixeda
Romaguera i Serra, Jordi


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 165-169 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 
Bibliografia.

Comentari del contingut del llibre que estudia els cognoms de Tordera. S'hi exposa el mètode de treball seguit i les fonts escrites utilitzades: Cartoral de Santa Maria de Roca-rossa; Arxiu Parroquial de Tordera; Arxiu de la masia del Vilar (Blanes); Arxiu Diocesà de Girona; Arxiu particular de Can Serra del Massans; Inventari de pergamins de l'Arxiu Històric Fidel Fita d'Arenys de Mar; Arxiu Històric d'Hostalric; Fogatge de 1358; Fogatge de 1365-70; Fogatge de 1378; Fogatge de 1497; Fogatge de 1515; llistat de caps de casa torderencs esmentats en la presa de possessió de les jurisdiccions dels Vescomtats de Cabrera i Bas per Federique Enríquez el 1527; Fogatge de 1553; Recompte de cases i habitants de Tordera segons Josep Aparici el 1708; Acta de la Universitat del 19-2-1716; Cens de 1717; Cens de 1718; Acta de la Universitat del 29-1-1766; Cens de Floridablanca del 1787. El llibre inclou un índex de topònims (447) i antropònims (1.422).

Els noms de lloc de Madremanya : Aproximació a la toponímia del vessant septentrional de les Gavarres / Lourdes Oliveras
Oliveras, Lourdes


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 159-164 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 
Bibliografia.

Recerca sobre noms de lloc centrada en una de les zones muntanyoses més importants de la part nord-oriental del Principat, el massís de les Gavarres, en què s'exposen els principals resultats obtinguts al llarg dels darrers anys en aquesta part del domini lingüístic, i concretament en el terme de Madremanya, a tocar de municipis dels quals ja hem exposat anteriorment alguns resultats, com Celrà o Sant Martí Vell, situats també en la part empordanesa del Gironès Els noms de lloc de la zona permeten de conèixer millor la toponímia de les comarques gironines i, fins i tot, de veure alguns fets dialectals particulars a través dels noms de lloc.

La Família Encesa de Granollers de Rocacorba : La catalanització dels cognoms francesos / Anna Llansó Solà
Llansó Solà, Anna


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 153-157 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 

Anàlisi del fenomen de la immigració francesa a Catalunya durant l'edat moderna i la seva integració a la societat catalana a partir de la catalanització de cognoms i l'establiment de lligams amb famílies del país. S'estudia el cas concret d'Antoni Encesa, un mestre de cases originari d'una família que provenia de Tulle (Corrèze, França) i la seva família. Per a l'elaboració d'aquest treball s'han estudiat les fonts parroquials de la comarca.

Noms de lloc i de cases a la Cellera de Ter : Del mapa de Juli Serra (1890) a la tradició popular / Lluís Llagostera i Falsetas
Llagostera i Falsetas, Lluís


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 141-151 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 

Aportació d'elements toponímics del poble de la Cellera de Ter que tenen relació amb el mapa de Juli Serra i es fa una llista dels noms de cases indicades en aquest mapa de 1890, completada amb el seu nom actual. Alhora, se senyala els noms de lloc del terme municipal. Finalment, s'ha elaborat una relació dels noms de les cases de poble de la Cellera de Ter encara vigents a la dècada dels cinquanta.

Els noms de "pala" a les roques, pedres, muntanyes i penyes / Antoni Jaquemot Ballarin
Jaquemot Ballarin, Antoni


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 135-139 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 

En tota la geografia de parla catalana hi ha indrets on està representat el nom de pala en el sentit del títol, molts dels quals han estat interpretats com a 'palomeres' o 'paloms'. El nom de pala, com a 'pedra', ja el trobem determinat en Estrabó i Plini amb els palae, balux i palacurne, aquest darrer 'palet' d'or. Joan Coromines no considera pala com a 'pedra' o 'penya', però reconeix que en diversos indrets hi té aquesta consideració, malgrat acceptar que pala vol dir 'llosa', nom de procedència preromana i la nostra paraula palet, 'pedra erosionada'. S'exposen topònims que continguin palomeres i que són susceptibles de noms de roques, muntanyes, penyes i serres, seguint l'atles de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i l'Onomàsticon Cataloniae de Joan Coromines.

Toponímia dels veïnats de Cassà de la Selva / Dolors Grau, Joaquim Mundet
Grau, Dolors


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 125-134 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 
Bibliografia i arxius.

Es dóna notícia del projecte patrocinat per l'Ajuntament de Cassà de la Selva, a càrrec del Grup de Recerca d'Estudis Cassanencs. L'objectiu d'aquest treball ha estat obtenir una compilació dels topònims del municipi (tant els històrics com els actuals) per mitjà de la documentació, les entrevistes amb la gent del terrer, i el treball de camp. S'elabora una fitxa individual per a cada topònim i es difon al gran públic per mitjà de publicacions agrupades per veïnats i completades per plànols de situació i material audiovisual.

Pervivència del cognom Gascons al mas Ros de Sant Joan de Palamós / Narcís Gascons i Clarió
Gascons i Clarió, Narcís


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 121-124 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 

El cognom gentilici Gascons és endèmic de la plana de la Selva i de la vall d'Aro. La seva vinculació a immigracions dels segles XVI-XVII o bé anteriors és un tema encara obert. La recerca ha permès entroncar la nissaga de Vidreres amb la del mas Ros de Sant Joan de Palamós. S'estudia com el primer Gascons que entra per matrimoni en el mas Ros adquireix el cognom Gafarot de la seva esposa (darrer quart del s. XVII) i com els dos cognoms coexisteixen al llarg de cinc generacions fins que el fadristern Martí Gascons surt del mas (mitjan s. XIX) i abandona completament el cognom Gafarot. Per a aquest treball l'autor s'ha valgut de la documentació trobada a la notaria de Palamós de l'Arxiu Històric de Girona.

Esteve Fàbregas i Barri (1910-1999) i l'onomàstica lloretenca / Narcís Figueras Capdevila
Figueras i Capdevila, Narcís


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 115-119 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 

L'estudiós i activista cultural lloretenc Esteve Fàbregas i Barri (1910-1999) féu aportacions significatives a l'onomàstica (així com a la recuperació o invenció de tradicions locals i a l'estudi del parlar popular i mariner) de Lloret de Mar. En especial va treballar per establir els noms correctes (adaptats a la normativa de l'IEC) dels espais urbans i periurbans de la vila, tasca en què va tenir l'assessorament del filòleg Modest Prats.

L'aportació de Joan Sala i Lloberas (1925-2010) a la toponímia costanera de Lloret de Mar / Joan Domènech i Moner
Domènech i Moner, Joan


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 107-114 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 

Treball centrat en la figura de Joan Sala i Lloberas (1925-2010), que fou patró major de la Confraria de Pescadors de Lloret durant trenta-dos anys, home entès en els temes de la pesca, excel·lent dibuixant i pintor. Tanmateix, ha interessat centrar-se en la seva aportació al coneixement de la llengua, ja que Sala i Lloberas va anar prenent notes de la vida de la gent de mar que s'extingia, amb el valor afegit que era quelcom que formava part de la seva pròpia vivència, i anà publicant llibres, amb molt d'èxit, sovint il·lustrats amb fotografies antigues i amb dibuixos fets pel mateix autor. Sala Lloberas recull expressions costumistes i frases curioses, les més típiques de les quals es troben aplegades en un llistat o apèndix de vocabulari. En destaca La costa de Lloret, en què ressegueix tota la costa indicant detalladament els noms de les roques, alguers, esculls, caps i platges, etc. També dedicà alguns treballs a malnoms o motius i a sobrenoms a les barques.

Acusats i condemnats de la Selva i altres comarques durant la Guerra del Francès segons la Gazette de Gironne (1812) : Aportació a l'antroponímia catalana / Anna-Maria Corredor Plaja
Corredor i Plaja, Anna M.


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 99-105 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 
Bibliografia. Anex documental.

Aquesta comunicació pretén donar a conèixer els noms, i en alguns cas els sobrenoms, dels individus que trobem relacionats a la Gazette de Girona1 del 1812 i que figuren com a acusats o com a condemnats per la comissió militar permanent. En trobem de poblacions molt diverses (Tossa, Blanes, Tordera, Calella, Malgrat, Anglès, Girona, Santa Cristina, la Bisbal, Pals) i juntament amb el seu nom apareixen altres informacions: lloc d'origen i/o de residència (alguns són occitans), edat, ofici, tipus de delicte, grau de perillositat... Quant al mètode de treball, es basa en el buidatge d'aquesta publicació de l'any 1812 i en l'anàlisi i comentari de les dades trobades posant especial atenció en l'antroponímia.

La inmigració occitana a la costa de la Selva el 1637 / Ventura Castellvell
Castellvell i Díez, Ventura


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 89-97 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 

Una ordre reial de 1637 va obligar a tots els francesos establerts a la costa catalana a declarar davant de les autoritats els seu nom, origen, domicili, professió, estat civil, parents i propietats. La informació onomàstica d'aquest document és considerable. En ell apareixen els noms dels llocs i del bisbat d'on provenien, en alguns casos també el domicili i les terres que treballaven en els llocs de Lloret, Tossa i Blanes, així com els noms de les esposes, dels seus fills, néts i els d'altres parents.

Els noms dels masos de Bordils : Estudi introductori / Pol Bisbe González
Bisbe González, Pol


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 79-88 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 
Bibliografia i espais a la xarxa.

S'ha intentat esbrinar l'origen dels noms que duen o han dut els masos del poble de Bordils (el Gironès) i les històries que amaguen. Primer s'ha demanat informació que permetés situar sobre el mapa els masos del municipi. Després s'ha iniciat la recerca pel poble confrontant la informació obtinguda majoritàriament de fonts orals, amb fonts documentals, com el Diccionari General de la Llengua Catalana, la Geografia general de Catalunya o l'Onomasticon Cataloniae, entre d'altres. El resultat ha estat l'aplec de 52 noms, els quals pertanyen a 30 masos. En la seva majoria, corresponen al llinatge de la família que habitava cada mas. En altres, els noms són fruit de la situació geogràfica o d'alguna característica de l'edificació. També s'han trobat casos en què el nom del mas es deu a un trasllat de topònim. Tot i això, sovint el mot pel qual es coneix actualment una masia no coincideix amb el que consta a les escriptures.

La singularitat dels cogonoms de la comarca de la Selva / Santi Arbós
Arbós i Gabarró, Santi


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 71-77 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 
Bibliografia i recursos d'internet.

Primera aproximació al concepte de singularitat aplicat als cognoms de la comarca de la Selva. La base del treball són els 100 cognoms comarcals més freqüents a hores d'ara. Per tal d'establir el seu grau de singularitat, d'una manera senzilla i entenedora, es procedeix a efectuar la divisió entre la posició que cada llinatge ocupa a la comarca i la que té a nivell català, segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (http://www.idescat.cat/). Com menor sigui el quocient, més característic, propi, de la Selva serà el cognom. Es fa un esbós de subdivisió dels llinatges en funció dels quocients esmentats i s'estudia de manera més detallada els més singulars o característics.